Servei Civil Internacional Catalunya

Dimarts, 28 de novembre 12:15h de 2017

Entrevista a Nidaa Nasser, directora de Baladna Youth Association

Queralt Gómez publica a La Directa l'entrevista a Nidaa Nasser, membre d'unes de les organitzacions partners que l'SCI té a Palestina. 

Fa unes setmanes vam acollir la trobada d'organitzacions partners de l'SCI a Palestina. La Queralt Gómez, voluntària de l'SCI va aprofitar per a fer una entrevista en profunditat a la Nidaa Nasser, directora de l'associació Baladna, associació que treballa amb joves palestins/es que viuen a la zona de la Palestina del 48 ocupada per l'Estat d'Israel.

Baladna significa "la nostra terra" en àrab. Així senten les palestines les terres on es va establir el 1948 l'estat d'Israel. Actualment hi ha aproximadament un milió i mig de persones que encara hi viuen i a qui, tot i que se'ls ha concedit la nacionalitat israeliana, en molts àmbits no se'ls garanteixen els mateixos drets que a la resta de ciutadanes. A més, veuen com aspectes clau com ara l'educació queden en mans del govern israelià, que ho aprofita per imposar un discurs clarament enfocat a eliminar la identitat palestina. Des de l'associació Baladna, que dirigeix la Nidaa Nasser, es treballa perquè especialment la joventut tingui consciència d'aquesta identitat i pugui ser part activa en la seva societat i en la defensa dels seus drets. Baladna treballa conjuntament amb el Servei Civil Internacional de Catalunya per enfortir les lluites entre les joves de les societats mediterrànies.

Actualment, quina és la situació de les palestines que viuen dins d'Israel?
Podríem dir que ara mateix les palestines d'Israel viuen en un règim militar. No se'ls permet sortir dels pobles on viuen sense un permís de l'autoritat militar de la zona, no se'ls permet fer moltes coses de la vida diària... Tenim la nacionalitat israeliana, però no perquè la vulguem o perquè sentim que som israelianes, sinó que en aquest moment no tenim cap més opció. Però Israel això no ho fa perquè vulgui integrar-nos en la seva societat i que gaudim d'igualtat, ho fa per legitimar-se davant la comunitat internacional. En realitat, tenim la ciutadania però no tenim els nostres drets reconeguts en igualtat de condicions.

Per què creus que hi ha aquestes diferències?
Israel es defineix a si mateix com un estat democràtic jueu. Quan et defineixes per la teva etnicitat ja especifiques qui gaudirà dels drets del teu país en relació a la resta de les persones. Com a estat, no pots dir que ets jueu i que ets democràtic al mateix temps perquè entres en una contradicció; la democràcia significa que tothom ha de ser igual i si tothom ha de ser igual, no hi pot haver grups ètnics que siguin superiors als altres. Per això en cap àmbit de la vida serem iguals dins d'Israel.

En què es fa més evident que no teniu els mateixos drets?
Per exemple en l'accés a les terres i a l'habitatge. La majoria de les terres de les palestines que viuen dins les fronteres d'Israel han estat confiscades. Van agafar les terres per construir-hi assentaments. L'accés a la terra i a l'habitatge és un problema crucial quan parlem de la zona del Neguev, al sud de Palestina [actualment dins les fronteres d'Israel]. Hi ha desenes de pobles que no estan ni tan sols reconeguts. Això vol dir que hi ha milers de persones que no tenen aigua, no tenen electricitat, no se'ls permet construir cases, viuen en barraques. Si construeixen cases, els hi enderroquen. Tampoc tenen escoles.

Per què passa això?
Perquè volen desarrelar aquesta gent. És una àrea molt gran i lvolen fer-se amb la seva terra, volen concentrar-los en una o dues ciutats, prendre'ls la terra i utilitzar-la per construir-hi assentaments.

En quins altres àmbits les palestines no teniu els mateixos drets?
En l'educació. En general, les condicions de les escoles palestines dins d'Israel són molt dolentes, comparades amb les escoles de les israelianes jueves. Però el més important és que utilitzen les escoles per fer arribar la seva agenda i visions polítiques. Utilitzen l'educació com una eina de control perquè és on es pot modelar i dissenyar el pensament de la gent, on es pot influir en les noves generacions, forjar valors, idees, creences... L'educació serveix per construir la identitat. Per exemple, als alumnes se'ls explica que abans del 48 aquí no hi havia una nació palestina sinó petits grups separats que vivien en algunes zones en tendes. I quan va arribar Israel va civilitzar la gent, van construir edificis, institucions, van portar tractaments mèdics, van portar la democràcia... Això ho repeteixen de diferents maneres, en diferents assignatures, per convèncer la gent que no hi ha res anomenat Palestina i que tota la història que volem reivindicar és falsa.

Creus que tot plegat són estratègies per donar continuïtat a la neteja ètnica del 48?
I tant. Israel intenta fer-nos explotar, financerament, socialment... de totes les maneres. Fins que decidim marxar. I fins i tot si no decidim marxar, ens prenen la terra, ens fan fora. I si no poden, intenten convertir-nos en éssers estàtics, com si no existíssim. Volen que siguem éssers no polítics, que no demanem res, que normalitzem la nostra inferioritat, que no estiguem lligats a cap vincle polític ni social que tingui a veure amb Palestina... Per tant, si decidim que no ens puguin "netejar" en termes d'etnicitat, seguirem sent-hi però com a ciutadanes estàtiques a qui poden manipular i que com a molt puguem aspirar a adorar Israel i convertir-nos en israelianes, encara que mai puguem estar integrades a Israel, ja que és un estat jueu, però tampoc serem palestines.

Per tant, consideres que la Nakba continua? [la Nakba és l'èxode i la neteja ètnica que van patir les palestines el 1948 i que va portar a la creació de l'estat d'Israel]
És clar. La Nakba continua en tots els sentits. Quina és la diferència entre el que passa al Neguev i el que va passar a la Nakba? Volen fer fora la gent de les seves cases per portar-hi colons israelians. Això és exactament el que va passar durant la Nakba. La mateixa mentalitat amb diferents pràctiques, fins i tot a Cisjordània, a Gaza o dins d'Israel. Potser han canviat les pràctiques però segueix sent la mateixa mentalitat colonial.

Davant d'aquesta situació, quin paper hi juga l'organització que dirigeixes?
Treballem per veure un moviment de joves palestines conscients de la seva identitat i de la seva història palestines, d'una manera progressista i democràtica. Volem que tinguin consciència social i política. Els referents en el nostre treball són els valors democràtics, els drets humans i el foment d'una joventut activa per aconseguir canvis en l'àmbit social i polític. Creiem que el treball de base és essencial en un context polític on actualment no hi ha cap projecte d'alliberament nacional palestí. La societat palestina no sap quins són els seus objectius en l'àmbit polític i està seriosament fragmentada. Per tant, l'única esperança que tenim és empoderar la gent i construir plataformes de base que ajudin a resistir a llarg termini. Perquè la causa palestina no es resoldrà a través de les negociacions mentre hi hagi l'actual situació d'asimetria de poders. Som una organització que busca millorar l'organització de les activistes; empoderem la joventut políticament, socialment, perquè prenguin consciència dels seus drets però són elles qui decideixen quins mitjans de pressió utilitzar. La nostra missió és fer créixer la consciència sobre la política i els valors democràtics per intentar organitzar grups de joves que siguin conscients i tinguin les eines per fer canvis dins les seves societats.

Com treballeu el tema de la identitat?
Moltes palestines d'Israel recorren a la seva identitat sectària per definir-se. Per exemple, sóc musulmana, àrab... donen quatre definicions; la gent diu sóc originalment palestina però ara visc a Israel. Tendeix a ser com una identitat històrica. El que nosaltres intentem és empoderar i encoratjar la identitat palestina, tot i que som conscients que al final nosaltres també som ciutadanes dins d'Israel, per tant hem de ser pragmàtiques per aconseguir els nostres drets diaris. Però és molt complicat. Per una banda volem que la gent tingui consciència política i estigui implicada però tampoc volem ser radicals, volem ser realistes. És molt difícil, i molt sensible, necessitem saber com fer-ho per convèncer la gent, perquè si no ho fem, Israel té tots els espais per captar gent.

Parlaves també de valors democràtics...
En primer lloc cal dir que no veiem Israel com un estat democràtic: un estat colonial no pot ser democràtic, és una definició contradictòria. Però intentem utilitzar el fet que és important per Israel tenir la millor reputació possible de cara a la comunitat internacional. Pel que fa a la democràcia, a Baladna ens n'ocupem de manera especial no en relació a Israel sinó dins de la societat palestina perquè creiem que els valors democràtics i progressistes són essencials socialment, volem ser una societat democràtica. Creiem que per ser una societat poderosa i que resisteixi millor al seu opressor ens cal ser una societat que permeti la llibertat individual, i els espais necessaris per a tots els individus i col·lectius. Si jo per exemple, com a dona, em sento oprimida dins la meva societat, no em sentiré part d'aquesta societat; sinó el contrari, adoraré Israel com un lloc que em dóna més espai per les pràctiques liberals i altres. Per això pensem que la democràcia i els valors democràtics estan totalment integrats en la lluita nacional. Jo no em sentiré palestina només per una venjança històrica; jo em percebo com algú a qui se li ha negat la llibertat, la igualtat, i si aquests valors i aquests drets són importants per mi, no ho són només davant d'Israel, també seran importants per mi dins la meva societat. No puc oprimir les dones o oprimir altres sectors dins la meva societat i per altra banda demanar la llibertat, és contradictori. Per això penso que com a societat que reclama l'alliberament hem de ser lleials als nostres valors en tots els aspectes de la vida i no convertir-nos en un altre moviment opressor en nom de l'alliberament, en nom dels drets.







Enviar article

Servei Civil Internacional Catalunya
Servei Civil Internacional Catalunya

Carrer del Carme 95, baixos 2n.
08001 - Barcelona
T. +34 934 417 079
info@sci-cat.org
Contacte