Albert Recio: “A qui no té recursos només li queda la veu”

Albert Recio: “A qui no té recursos només li queda la veu”

(Redacció SCI-Cat) El divendres 1 de Febrer, Albert Recio, professor d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va assistir al cicle de Vaqueries ‘Moviments socials i governabilitat global’ per parlar-nos dels Moviments socials urbans. El seu discurs es va centrar en la seva experiència participativa en moviments veïnals.

Què
són els moviments socials urbans? “Els moviments urbans són bàsicament
tot menys els moviments agraris. Fins i tot inclou grups de gent amb
peles”. Albert Recio va voler centrar la xerrada que va oferir a l’SCI
el divendres 1 de febrer en els moviments veïnals, donat que ell hi ha
participat activament des d’abans de la transició.

“El moviment veïnal a Barcelona ara és molt variat”, explica Recio,
perquè depèn de contextos i necessitats molt concretes. Els orígens
dels moviments veïnals daten als anys 60 en ple franquisme, en què les
condicions de vida eren molt dures i l’Estat no garantia un mínim en
sanitat ni educació. Les associacions veïnals eren l’única via legal de
reunió, així que moltes persones d’esquerres van trobar en les
associacions de veïns la manera de poder fer política. Va ser
especialment rellevant el sorgiment d’associacions de veïns als barris
obrers de Barcelona, on les condicions de vida eren precàries i on, com
afirma Recio “A qui no té recursos només li queda la veu”.

Paradoxalment, als anys 80 hi va haver un declivi dels moviments
veïnals. La raó: la transició a la democràcia. Moltes persones que
havien participat d’aquests moviments van passar a fer política des
dels partits i, una vegada al poder, van intentar frenar als moviments
veïnals per a que no atemptessin contra el seu poder. A més a més,
“moltes associacions de veïns van morir d’èxit” donat que la gran
majoria de les seves reivindicacions van ser escoltades.

Quan Albert Recio reflexiona sobre el present i el futur dels moviments
veïnals, defensa la legitimitat de les AAVV com un vehicle necessari
per generar veu. Qui no té res, qui està oprimit, ha de tenir la veu
per expressar-se, per a queixar-se. Les associacions de veïns són qui
poden donar eco d’aquestes veus silenciades.


Tot i així, Recio no obvia la necessitat de reflexió i l’autocrítica.
En la xerrada de divendres va proposar dinàmiques que poden servir per
a que els moviments veïnals funcionin. D’una banda, és necessari tenir
en compte que el treball que es duu a terme és de tipus local i que cal
crear relacions i vincles entre les persones que lluiten. D’altra
banda, fomentar la capacitat de reflexió per tal que es pugui prendre
distància dels conflictes i així poder dialogar i negociar. Recio també
recalca la importància de la participació tant a nivell intern dins
l’associació com en l’Administració pública, per tal de poder negociar
i demandar. Finalment dóna rellevància a la creació de xarxa amb altres
associacions que no siguin de veïns però amb les que es pugui
col•laborar en lluites concretes, i també en la rigor a l’hora
d’exposar temes i propostes de lluita i també demanar rigor en les
argumentacions de l’Administració.

Per tant, parlar del moviment veïnal com una única cosa no té sentit,
cada moviment funciona d’una manera determinada i amb unes demandes
diferents. Albert Recio afirma, “en el futur els moviments socials
s’intensificaran per la realitat que es transforma amb la immigració,
per exemple”.