CRÒNICA FESTA 25 ANIVERSARI SCI- CATALUNYA

CRÒNICA FESTA 25 ANIVERSARI SCI- CATALUNYA

El dissabte 24 de novembre l’SCI va celebrar la seva gran festa d’aniversari. 25 anys.

(Redacció SCI- Cat) En 25 anys molts esdeveniments han trasbalsat el món, molta gent s’ha apropat a l’entitat, moltes iniciatives socials han sorgit des de l’SCI, molts voluntaris han marxat i han tornat. Finalment, moltes propostes han evolucionat; moltes persones han crescut i ara han recordat.

La jornada es va iniciar a la seu de l’SCI amb la intervenció i benvinguda del president de l’SCI- Cat., Pere Vidal i Domènech, seguidament es va projectar un reportatge de la voluntària Natàlia Buzunariz. La peça feia un recorregut per moments i persones d’aquests 25 anys.

Després d’aquests entrants, es va obrir una taula col•loqui moderat per
Sara Garrido, coordinadora de l’entitat. A la taula participaren
persones claus en aquests 25 anys de SCI: Josep Miquel Alegret, membre
fundador l’any 1982; Gianni Orsini, coordinador de l’entitat durant el
període 1990-2000; Íngrid Danckaerts, ex membre de la junta de SCI
Internacional i punt d’enllaç entre SCI- Catalunya i la seva vessant
internacional i Germma Tarafa, sòcia des dels anys noranta i membre del
grup de treball de formació de l’SCI- Catalunya.

Josep Miquel
Alegret va reflexionar sobre els primers temps de l’entitat. L’embrió
de SCI- Cat fou el Servei d’informació i promoció d’activitats Juvenils
(SIPAJ) que va derivar en el Servei Català de Camps de Treball (SCCT).
En aquells primers anys es gestionava un volum d’uns 700 voluntaris que
marxaven a col•laborar a altres països. Per Alegret SCI és “una escola
on la gent es forma i després pot desenvolupar les seves iniciatives en
altres espais”.

Gianni Orsini va recordar l’SCI com una escola,
però també com una casa i una família. Orsini va explicar que fins
l’any 1992 les inscripcions a camps de treball es feien per correu
ordinari i que de vegades podien tardar fins a set setmanes, "però hi
havia molta gent interessada en desenvolupar un voluntariat a
l’estranger", va afirmar l’ex-coordinador. Els membres de l’oficina
tècnica tenien “la sensació que realment podien canviar el món”. Fou en
aquest moment, i a causa de la irrupció dels moviments socials a
l’escenari internacional, quan es va crear el debat entre seguir
saeguir treballant amb els camps de treball com a eina de transformació
o apostar pel treball en xarxa a través dels moviments socials.

Íngrid
Danckaerts va destacar la importància de la relació de la nostra
entitat amb SCI- Internacional. De fet, els camps de treball tenen dos
nivells molt clars: treball local d’un grup però des d’una dimensió
internacional. L’SCI- Catalunya ha tingut un paper molt important en
molts moments històrics de la xarxa internacional: involucrant-se en
campanyes internacionals, organitzant jornades i seminaris, sent motor
del grup YUWG i fins i tot acollint el TEM (reunió anual on participen
totes les branques de SCI per valorar la última temporada d’emplaçament
a camps de treball internacionals).

Per a Danckaerts l’SCI és
una escola, però també un moviment. La sòcia considera: “ara és el
moment per redefenir les relacions amb SCI- Internacional. SCI
necessita de branques fortes i SCI- Catalunya és molt capaç de tornar a
ser-ho perquè ja té un bagatge molt important.”

Gemma Tarafa va
parlar del que considera els pilars de l’SCI i també els seus reptes de
futur. Respecte els pilar de l’SCI, Tarafa va destacar que els camps de
treballs són una eina de formació pels voluntaris, però també, a través
dels espais que ofereix SCI- Catalunya, el punt de partida per a que la
gent continuï treballant des d’aquí. A més va definir SCI com una
“organització trampolí”, ja que l’experiència amb SCI fa que es puguin
descobrir altres organitzacions.

Pel que fa als reptes de
l’entitat, va parlar de la conveniència d’actualitzar els camps de
treball per a que s’adaptin a les problemàtiques conjunturals del
moment a Catalunya o a altres indrets. L’altre repte per a la
voluntària de formació és l’enxarxament de SCI amb altres dinàmiques
socials. La sòcia destaca: “hem de fer un esforç per a ser el pont
entre organitzacions de joves i ONGs, ja que cada vegada segueixen
camins més separats”.

En acabar la taula col•loqui vam gaudir de
coques dolces, pastís i cava per tothom, grans i petits. Tot això abans
d’iniciar la última xerrada de la tarda, aquest cop de la mà de
l’entranyable Arcadi Oliveres.

Oliveres va participar com a
amic, col•laborador, coneixedor de l’SCI i també per la seva
trajectòria d’activisme als moviments per la pau a Catalunya. La
xerrada va contextualitzar el moment de creació de SCI- Catalunya, fa
25 anys, en el marc dels moviments socials que van irrompre durant
l’etapa final de franquisme i els primers anys de democràcia. En
aquesta contextualització es va parlar dels moviments veïnals, el
moviments de pau i drets humans i els moviment de solidaritat
internacional, sense deixar de fer menció a l’existència d’altres, com
els moviments pels drets de les dones o ecologistes.

En una
primera introducció als antecedents es va parlar dels moviments veïnals
i de la lluita contra la pena de mort a l’etapa final del franquisme,
on es troba en certa mesura l’arrel de les organitzacions de promoció
de la pau que van eclosionar l’any 1982 amb les mobilitzacions socials
sorgides per l’entrada d’Espanya a l’OTAN. Posteriorment, l’any 1986,
amb l’entrada a la Comunitat Europea, el context polític internacional
i intern va propiciar un desenvolupament de les organitzacions de
solidaritat internacional i cooperació que va influir també als primers
anys de vida de SCI- Catalunya.

La xerrada va aportar molta
informació sobre el moment històric de creació de l’SCI Catalunya i va
estar plena també d’anècdotes personals i associatives d’algú que ha
estat actiu en les lluites per la pau i els drets humans a Catalunya
des de fa més de 25 anys.

La jornada festiva es va acabar al bar
23 Robadors, també al barri del Raval. Allà va haver-hi pica-pica per
tothom i l’actuació de dos grups, el cantautor Josep Torelló i el grup
novell de versions roqueres, Barra Libre.