(Redacció SCI-Cat.) El divendres 4 de maig membres del grup de teatre Trans-Formas varen ser els encarregats de donar a conèixer la seva experiència amb teatre de l’oprimit a Palestina, Catalunya i diferents països d’Europa. Amb el seu treball Descubriendo Palestina, Aprendiendo teatro, han desenvolupat des de diferents perspectives, aquesta tècnica que vol convertir a l’espectador en actor.
Descubriendo Palestina, Aprendiendo teatro explica
la història de l’enderrocament de cases a Palestina a través de la
història d’una família sota la pressió que suposa viure envoltada de
l’exèrcit israelià, tot això a través del filtre de la mirada europea.
El projecte va néixer a partir d’una proposta de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina a Trans-Formas i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
L’objectiu era poder explicar-nos el conflicte palestí amb unes altres
paraules. A partir d’aquí es va crear un projecte de
reconceptualizació, documentació i difusió de la problemàtica a
l’Orient Mitjà a través del teatre, que va néixer amb un primer viatge
al país a l’estiu del 2006.
Els actors van explicar que a Catalunya i a Palestina l’obra es va
haver de treballar de diferent manera. A Catalunya, tot i que els
espectadors empatitzàven amb el conflicte que representaven els actors,
hi havia certa llunyania per la distància cultural, perquè la societat
no viu en primera persona els mateixos conflictes, etc. Per això la
part de teatre- fòrum es va substituir per un col.loqui en acabar la
representació. Els espectadors s’identificaven bàsicament amb la figura
del cooperant o amb la del soldat.
En canvi a Palestina, el
nivell d’implicació dels espectadors va ser molt gran, al final de les
representacions el públic, conduït pel dinamitzador (o jocker), saltava
a escena per analitzar el contingut de la peça i buscar solucions als
seus propis problemes a través del cos i gestos i utilitzant tècniques
teatrals de resolució de conflictes. El més curiós és que els actors
parlaven en castellà o anglès, i el públic en àrab principalment, però
tot i així s’entenien perfectament.