(Redacció SCI-Cat.) En el marc de la III Trobada internacional de teatre i educació organitzada pel Forn de Teatre Pa’Tothom,
divendres 21 d’abril a l’espai cultural Almazen, vam tenir la sort
d’escoltar a Ganguly Sanjoy, director de la Jana Sanskriti,
organització índia que sosté a trenta dues comunitats teatrals.

La
companyia Jana Sanskriti recorre el país representant diferents obres
amb temàtiques socials i, sobretot, amb voluntat de mobilització
política. Per Ganguli Sanjoy el teatre de l’oprimit va més enllà del
teatre tradicional i ensenya a veure la realitat críticament. Es
dilueixen els rols del teatre tradicional; l’actor i l’espectador es
fusionen en l’espect-actor; la relació unidireccional es substitueix
per una bidireccional basada en el diàleg i el debat. En cada
espectador hi ha un actor, i en cada actor, un filòsof, un artista i un
intel•lectual.

D’aquesta manera, gràcies al “teatro foro” el
públic intervé en l’escena dramàtica i adopta el posicionament dels
personatges, reacciona i contesta, perquè ha viscut la realitat
representada en la pròpia pell, i així, es va escrivint l’obra. D’un
cantó s’inverteix la creació, de l’altre, els conflictes esdevenen una
oportunitat de transformació i reacció als propis. El teatre esdevé una
via de canvi intern i extern, ja que ens capacita per transformar la
realitat que ens envolta. “Esta revolución interna nos sirve para luego
exteriorizar la revolución”, afirmava Gannguly Sanjoy.

Al
veure la realitat d’una altra manera, críticament, som capaços
d’identificar la situació d’opressió i l’opressor, i a partir d’aquí
transformar-la. Des d’aquest punt de vista, la Jana Sanskriti
s’autoconcep com un moviment polític. Llavors, tal i com les obres de
teatre es van escrivint a mesura que els espectadors prenen consciència
que són actors, nosaltres comencem a emancipar-nos del nostre entorn
quan ens convertim en actors de la vida.