(Redacció SCI-Cat) Divendres 9 de març, Toni Guiran de l’”Associació Catalana d’Amics del poble saharaui” va ser el convidat al Cicle d’acompanyament polític com a estratègia de cooperació per al desenvolupament. Ell va parlar sobre la situació que viuen el saharians després de més de trenta d’anys d’ocupació per part de l’Estat marroquí i la complicitat del diferents governs espanyols.

La xerrada va arrencar amb el passe de “La fuga del infierno”, un documental enregistrat l’any 1974 que parla sobre l’ exil.li del poble saharaui, les vexacions que van sofrir aquells que van intentar lluitar per quedar-se a la seva terra, així com les primeres formes d’organització als camps de refugiats al desert algerià de Tindouf. Aquesta cinta, que va desaparèixer durant anys, es va gravar en produir-se la descolonització espanyola i començar la Marxa Verda marroquina.

Segons l’enciclopèdia Wikipèdia, actualment el Sàhara encara es
troba majoritàriament ocupat, i reclamat en la seva totalitat, per
l’Estat marroquí, però aquesta reclamació no és reconeguda
internacionalment; de fet, la majoria d’estats sobirans no la
reconeixen. El Sàhara Occidental es troba a la llista de les Nacions
Unides de territoris no autònoms. En el pla de pau hi ha prevista una
futura Autoritat del Sàhara Occidental sota els auspicis de l’ONU que
s’hauria d’ocupar de la celebració del referèndum d’autodeterminació,
però les parts encara no s’han posat d’acord.

De fet, la setmana passada es varen reunir en una cimera
el president de govern Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero i el rei
del Marroc, Muhammad VI. No es va arrivar a cap conclusió després de la
trobada, però la proposta del govern marroquí és elaborar un pla
d’autonomia per a la zona, que, tot i que encara no està acabat,
proposa concedir al Sàhara un estatut d’autonomia similar als espanyols.

Segons
vilaweb, la posició espanyola en aquesta qüestió es resumeix en la
necessitat que la solució al conflicte ha de venir d’un acord
acceptable per a les parts en el marc de les Nacions Unides. En el cas
que de la trobada d’alt nivell d’aquests dies hagués sortit una
declaració sobre el Sàhara, Espanya reafirmaria el seu compromís amb el
dret d’autodeterminació per al poble sahrauí.

Segons Toni Guiran, la posició espanyola
és bastant diferent: “El govern de Zapatero acaba cedint, donant suport
a Marroc sense tenir en compte la legalitat internacional, que diu que
s’ha de descolonitzar i respectar el dret dels pobles a
l’autodeterminació. No es poden canviar interessos econòmics per drets
de les persones”. A la conferència Guiran va explicar que al Sàhara
ocupat es continuen destruint cases o detenint a presos polítics,
entres altres mesures repressives com l’immigració forçada.

Davant
aquest panorama, l’acompanyament polític internacional és bàsic per
diferents motius. D’una banda per fer entendre a la gent de l’Estat
Espanyol les raons polítiques del conflicte. D’altra banda, perquè amb
l’acompanyament és pot donar suport a través de la web als activistes o
moviments en resistència que s’estan creant al Sàhara Occidental i
camps de refugiats.

És el cas del bloc que ha creat un grup de
dones en resistència. De tots els campaments de refugiats saharauins
que hi ha al desert algerià, el de Dajla és el més allunyat.
Precisament des d’allà,les Dones de Daijla
mantenen un bloc en el qual reflexionen sobre la igualtat de gènere en
els camps de refugiats i parlen de la importància de formar-se. Els
comentaris i suport d’Occident són bàsics per saber que no estan soles en la seva lluita.