(Redacció SCI-Cat) Divendres 9 de febrer, Bethy Puerto, membre de diverses organitzacions per la defensa dels drets humans a Colòmbia, va ser l’encarregada de conduir la conferència d’aquesta setmana: “La importància de l’acompanyament en organitzacions socials i de drets humans a Colòmbia”. Al final de l’acte hi va haver un col•loqui entre els diferents assistents.

Puerto, va definir l’acompanyament com un treball sobre el terreny d’alt risc acompanyant a persones que treballen en drets humans, processos socials o comunitats en risc de ser victimitzades a Colòmbia. Sota el seu parer: “el acompañamiento permite hacer persuasión frente a fuerzas públicas, políticas y paramilitares. Así mismo, ha permitido que se desmilitarice la autoridad y que salga a la luz la parainstitucionalización de la vida diaria de muchas personas”.

Això no obstant, Puerto es pregunta si existeix un temps concret per a
l’estada dels acompanyants a Colòmbia i de quina forma es pot plantejar
la seva feina en un moment en que la guerra es fa més crua. El que es
cert és que totes les iniciatives que s’han plantejat fins ara han
sigut molt ben rebudes i fins i tot s’han desbordat.

Ara, per a
la defensora de “Derechos humanos” el principal repte a Colòmbia és:
“mantener el trabajo actual”, ja que cada vegada el context per
treballar es presenta més complicat. Per a la conferenciant, pensar que
Colòmbia és la democràcia més antiga del continent llatinoamericà és
una mentida, ja que: “existe un totalitarismo disfrazado de democracia.
La política militar fue creada para tomar el poder y terminar con el
poquito que había de democracia.”

Puerto, entre altres coses,
també va denunciar la situació de les dones a Colòmbia, la seva vida
política continua sent criminalitzada en molts àmbits, és el cas de
l’agressió directa a la "Liga de mujeres Desplazadas" a Cartagena o a la "Organización Femenina Popular" (OFP),
la seva militància els pot costar la vida més fàcilment que als homes
només per la seva condició sexual, com ja ha passat a algunes líders
socials.

Finalment, va denunciar el paper passiu del mitjans de
comunicació, tant a escala nacional com internacional, treballen molt
poc per denunciar la vulneració dels drets humans a Colòmbia. Malgrat
tots, algunes organitzacions independents, com Movida Colombiana,
difonen a través de la web allò que passa cada dia al país colombià.