(Redacció SCI-Cat) La controvertida ordenança ha complert el seu primer aniversari fa unes setmanes. Segons el gestor municipal, ara es viu millor que fa un any i mig gràcies a les mesures que s’han pres. Aquest dijous a les 19,30 a la seu de l ‘SCI-Catalunya projectarem el documental "L’any del civisme. La polèmica al voltant de la llei municipal de convivència" i parlarem amb el seu director, Jordi Oriola, membre de SCI-Catalunya.

De fet, alguns canvis que hem experimentat al llarg d’aquest any han
sigut un increment de la racionalització del servei de neteja viària i
de la recollida de brossa, un canvi de comportament de la Guàrdia
Urbana davant de fenòmens com el trilerisme, la venta ambulant o algunes formes de mendicitat.

Així
mateix, l’ajuntament ha posat en marxa un pla d’inclusió social que
intenta ajustar els desequilibris que presentava el primer model
d’ordenança i que penalitzava per igual els comportaments “incívics” de
persones desfavorides i els que no tenien justificació. Però no tots
els sectors socials comparteixen aquest punt de vista, és el cas de Jaume Asens Llodrà, vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d’Advocats.

Segons
Oriola, la necessitat de crear una ordenança municipal va sorgir d’una
campanya mediàtica de La Vanguardia per desgastar l’Ajuntament
d’esquerres i ajudar a CiU en el seu intent d’arribar a l’alcaldia. El
director del documental afirma: "a l’estiu del 2005, en 40 dies es van
publicar titulars sobre l’incivisme a 18 portades i 74 pàgines. Després
els altres mitjans se’n van anar fent ressò. D’aquesta manera es va
crear artificialment un problema. Si que hi havia conductes incorrectes
en una gran ciutat com Barcelona, però són residuals. Res justificava
aquell alarmisme."

Per l’autor, activista social des de 1994, el
principal objectiu d’aquesta ordenança era controlar els carrers en una
línia molt determinada: fer menys visible la pobresa, "perquè és
incòmoda en un model de Barcelona turística i fashion" i posar traves a
la realització de protestes públiques, "per atenuar les molèsties de la
denúncia social".

"Crec que més que augmentar la convivència
potenciant les persones que són solidàries, inclusives i tolerants, ha
augmentat la tensió social i l’estigmatització de certs col·lectius
-prostitutes, indigents, captaires, venedors ambulants, immigrants, i
joves- potenciant a les persones que són críticones i intolerants amb
els menys afavorits", afegeix Oriola.

Per la seva banda, Luis
Miguel Luna de Cáritas Catalunya, explica: "Algunes mesures s’han
aplicat satisfactòriament, d’altres com la incorporació de més orinaris
a l’espai públic no”. D’altra banda, el tema de la prostitució es
podria atendre millor sense tanta pressió policíaca ja que l’únic que
s’aconsegueix es desplaçar-la d’unes zones a altres.

Segons el
portaveu de l’entitat cristiana, seria més útil fer front a aquest
fenomen a través de “mesures preventives i activitats formatives”,
d’aquesta forma es podria reconduir aquestes dones cap a empreses
d’inserció laboral.